Adolf Aguiló Entrevista (Anna Comet)

Adolf Aguiló Entrevista

L’Adolf Aguiló és un corredor de llarga distància, el que en diríem un ultra fondista. Enguany ha guanyat la Transgrancanària de 123 km, ha estat 5è a l’Andorra Ultra-Trail, 2n a la Montserrat –Reus i 3r a l’Ultra Trail de l’Aneto. Aquest corredor de 35 anys nascut i resident a Alcanar, fa 5 anys que corre per la Selecció Catalana de curses de muntanya.
És una persona extremadament riallera, d’aquells que se’ls podria anomenar “felicianos”, amb el bon sentit de la paraula. Desprèn bon rotllo i simpatia i tal com ell acostuma a dir, és un corredor que posa la 3º i d’allí no es mou, però és capaç de córrer hores i hores amb aquesta 3º posada.

Explica’ns una mica d’on véns a nivell esportiu, sempre has corregut?
De petit vaig fer atletisme en categoria aleví, i més endavant vaig començar a jugar a futbol amb el Club Deportiu Alcanar fins als 23 anys. Després d’un parell d’anys sense fer pràcticament res, vaig començar a córrer per les tardes en acabar de treballar per fer alguna cosa d’esport. Un dia, amb uns companys, ens vam inscriure a una marxa de resistència, la Montserrat-Reus (100 km), em va agradar aquest món i a partir d’aquí em vaig aficionar a les curses de muntanya.

Bàsicament t’estàs especialitzant en curses de muntanya de llarga distància. Com és que t’has decantat per aquest tipus de proves?
La veritat és que m’agraden més. Amb els anys que porto corrent me n’he adonat que se’m dóna millor la llarga distància, ja que no sóc un corredor molt ràpid però tinc resistència i ho aprofito amb aquest tipus de curses, que el ritme no és tant alt però has d’estar moltes hores corrent.

Enguany has participat per primera vegada a l’emblemàtic Ultra Trail del Mont Blanc. Com t’ha anat?
L’UTMB m’estava sortint prou bé, tot anava com jo havia pensat, agafant el meu ritme i anar passant els kms i les hores. En arribar al control de Courmayeur, al km 78, a les 4:30 aproximadament, portava 10 hores, anava avançant posicions i ja m’havia col·locat en 13è lloc. Vaig sortir del control i vaig anar seguint les cintes pel costat d’una carretera fins que de cop es van acabar, vaig estar una bona estona buscant el camí que havia de seguir i com que no ho veia clar vaig trucar a en Cèsar Thovar (seleccionador) i a en Josep Barrufet (company de la selecció que m’estaven seguint als controls), a veure si podien ajudar-me guiant-se amb el mapa, però cada cop estava més perdut. Finalment vaig trobar a un home italià i em va dir que aquelles cintes no eren de l’UTMB sinó del CCC, l’altra cursa que s’havia realitzat el matí anterior. Les fites eren iguals i encara no les havien recollit. Vaig tornar a baixar fins a Courmayer i en agafar el camí bo, ja eren les 7:15 del matí, ja havia perdut quasi bé 3 hores,  i mentalment em vaig enfonsar. Vaig intentar seguir igualment però al km 94 vaig decidir plegar, ja que el cap no tenia il·lusió per moure les cames.

Deixant de banda el disgust que t’has endut del Mont Blanc amb els problemes que vas tenir amb el recorregut. Suposo que tens ganes de tornar-hi?
I tant, quan vaig plegar ja pensava en tornar-hi per acabar el que havia començat. És una espina que se m’ha quedat clavada i s’haurà de treure, no?

Què et passa pel cap quan has d’abandonar una prova que has preparat tant?
La veritat és que et cau el món damunt. És tot un any d’entrenament, de fer kms i kms preparant aquesta prova, per poder aconseguir un bon resultat i gaudir-la al màxim. I trobant-te bé, haver d’abandonar per una pèrdua... et queda una gran sensació d’impotència i de ràbia.

Amb quina posició creus que hauries pogut acabar si tot hagués anat normal?
És molt difícil de preveure perquè encara quedava molt per endavant, però normalment els últims kms em van bastant bé i em trobo amb forces, així que anant 13è a meitat cursa crec que hagués pogut lluitar per estar entre els 10 primers.

Ha estat el primer any que preparaves seriosament les proves de llarga distància. Com ha anat en general?
En general ha anat força bé, llevat de l’UTMB i la Marató i Mitja de Castelló que també vaig haver d’abandonar perquè no em trobava bé, a les altres proves he fet bons resultats, quedant entre els primers a la majoria d’elles.

Suposo que aquest tipus de curses no se’n poden fer una darrera de l’altra, com calcules la temporització d’aquestes proves?
La veritat és que totes aquestes curses les he fet pensant amb l’UTMB, per així poder conèixer una mica com respon el cos amb els kms. He intentat fer-ne una al mes, que crec que ja hi ha prou temps per recuperar i preparar l’altra.


Només corres o ho combines amb altres esports?
El meu esport per excel·lència són les curses de muntanya, però també m’agrada agafar la bicicleta de muntanya i fer una bona ruta pel Montsià o pels Ports, o sortir amb els companys a fer algun barranc per la zona.

Què diries a una persona que vulgui començar a fer proves llargues?
Que s’ho prengui amb calma que tampoc és una cursa de muntanya on la gent surt disparada des del bon començament, sinó un repte que tens amb tu mateix per saber on pot arribar el teu cos. Que s’animi que gaudirà més hores de l’esport que li agrada.

En breu:

Un llibre: Jardins ignorats de Trinitari Fabregat

Una pel·lícula: Braveheart

Un acudit: Eren tres i el que anava davant corria més. jajaja

Si ara haguessis de marxar de viatge a on marxaries: A Egipte

Un menjar: La paella de "ma sogra"

Si no entrenes: Aprofito per estar amb la meva gent

El que més odies: Que les coses no em surtin com espero.

Quin és el millor moment, abans, durant o al final de l’entrenament.
Al final de l’entrenament, perquè ja has fet el que havies de fer.