|
Benvolguts/benvolgudes
Apunteu-vos-ho a la vostra agenda esportiva...i inscriviu-vos tan aviat com pugueu.
 Organitzada per l’associació Corredors.cat, el diumenge 6 de juny se celebrarà la VI Cursa de Cantonigròs - Memorial Ramon Oliu.
Els que l’heu corregut altres anys ja ho sabeu: la prova és de 10 quilòmetres; el recorregut és fa per una pista forestal amb sortida i arribada a Cantonigrós (curt tram d'asfalt), el poble a prop de Vic on va néixer l’Oliu, i és caracteritza per ser eminentment popular i no competitiva.
Enguany, i com els darrers dos anys, hi haurà també dues curses infantils: una de 800 metres i una altra de 2.500, abans de la prova dels 10 kms que començarà a les 10.
Les inscripcions per a totes les curses són gratuïtes.
Veure detalls de la cursa i manera d’inscriure’s més avall.
Salutacions cordials.
Miquel Pucurull
Detalls de VI Cursa de Cantonigròs - Memorial Ramon Oliu
 Dia: diumenge 6 de juny de 2010
Lloc: Cantonigròs
Distància: 10 quilòmetres
Hora sortida: 10,00 del matí
Curses infantils:
800 metres per a nens i nenes de 2 a 9 anys (sortida a les 9,15)
2.500 metres per a nens i nenes de 10 a 14 anys (sortida a les 9,30)
Caire de totes les curses: No competitives
Inscripcions: Gratuïtes
Recollida de dorsals: Abans de la cursa, en el lloc de la sortida (Camp de futbol)
Premis: No.
Avituallaments: Qm.5 i arribada. (Infantils: arribada)
Vestuari i Dutxes: Camp de futbol
Guarderia: Servei gratuït per facilitar que els pares corrin la cursa de 10 kms
Pàrquing: A dojo. (Excepte a prop de la sortida/arribada, on es prega no fer-ho)
Degustació gratuïta: Productes de la terra en acabar la cursa. Gentilesa de "Can Colom".
Forma d’inscriure’s: Per correu, enviant les dades següents a memorialro@yahoo.es
Sobre Ramon Oliu:
Ramon Oliu (Cantonigròs 1923 – Hamilton 2005) ha estat una de les figures més importants de l’atletisme català. Introductor i impulsor de la vessant popular, cal considerar-lo com el veritable promotor de les curses a peu a Catalunya i a tot l’Estat.
Llicenciat en química per la Universitat de Barcelona, va anar de jove a Estats Units a treballar, on va adquirir uns coneixements científics de molt alt nivell: Master d’Enginyeria de Petrolis i Master d’Enginyeria Química entre altres coses. A les primeries de la dècada dels setanta, quan tenia 48 anys, va arribar a la conclusió que necessitava fer exercici físic. Va començar a fer-ho al voltant de casa seva, a Princenton, i poc a poc es va convertir en corredor veterà de llarga distància, coincidint amb la febre per córrer que es s’estava produint a Estats Units, el seu país d’acollida.
Va quedar seduït per la marató al córrer la de Nova York l’any 1976, i retornant a Barcelona l’any següent per motius de feina, va voler estendre la modalitat del córrer pel plaer de córrer. En front de l’estranyesa i perplexitat del vianants, solia fer-ho amb pantalons curts pels voltants del Palau de Pedralbes de la Diagonal de Barcelona en una època en que els corredors que practicaven l’atletisme ho feien tan sols dintre dels estadis.
Es va posar en contacte amb atletes que mai no sortien de les poques pistes que hi havia aleshores, i també amb dirigents esportius que quedaven esglaiats per les seves propostes de fer curses a peu pels carrers. I així, l’any 1977 va fundar la Comissió Marathon Catalunya, que amb l’ajuda de Ralmon Vancells, Joan Mensa, Francesc Mates i el Dr. Pere Pujol, va servir per difondre les avantatges del córrer per tot Catalunya.
Per les seves relacions amb els organitzadors de la marató de Nova York, va aconseguir que un equip de Catalunya, format per Domingo Catalan, Josep Molins, Fernando Francisco, Josep Pro i Jordi Jorba, fos invitat a participar en la mítica prova de la ciutat dels gratacels d’aquell any 1977, on, contra tot pronòstic, van aconseguir un tercer lloc.
L’any següent (1978) va organitzar la primera marató que es va fer a tot l’Estat (tan sols hi havia la del Campionat d’Espanya) a Palafrugell, amb 185 atletes, i després de dos anys seguits al Baix Empordà, va posar en marxa la primera marató de la ciutat de Barcelona l’any 1980.
Dotat d’unes excepcionals qualitats com a organitzador, en Ramon Oliu va fer una feina titànica per desenvolupar l’atletisme popular a casa nostra: des de la creació de les primeres maratons, fins a curses de llarga distància (una d’elles a Cantonigros, poble de la comarca d’Osona on havia nascut), passant per conferències, xerrades, articles, i la publicació d’un llibre l’any 1979 i reeditat el 1999, “L’essència del córrer”, que va ser – i continua essent – una referència per a tots els atletes de fons.
Membre com era de l’Acadèmia de les Ciéncies de Nova York, escriptor, periodista, conferenciant, i pioner del córrer a peu, en Ramon Oliu, paradigma de la senzillesa personal, es considerava com “un corredor popular”, i així volia que se’l reconegués.
En acabar la seva labor professional a Catalunya l’any 1984 va retornar a Estats Units. Al cap de deu anys – quatre després de jubilar-se – se li va diagnosticar la malaltia d’Alzheimer, que va ser la causa de la seva mort el 3 d’abril de 2005, als 82 anys.
|
Usuari - - Acces de Usuaris
